Sunday, February 10, 2008
Les estacions fantasmes al Metro de Barcelona
Quina nit he passat avui! 8 hores currant i, al final, l'avorriment m'ha fet entrar a llegir tots els blogs i pàgines sobre el metro de Barcelona. He passat com 6 hores parlant amb el Dani de totes les estacions fantasmes del metro, dels logos de la companyia, de la vida...de tot! I hem llegit llegendes urbanes, misteris i tal. Ha estat molt interessant.
Gaudí es troba a la Línia 5, entre Sagrada Família i Hospital de Sant Pau. Van construir l'estació, estaven els rètols, les entrades i les sortides però no...no va funcionar perquè estava just al costat de l'estació de Sagrada Família. Es veu perfectament...i fa cosa veure-la.
Banco i Correos es troben a la L4. La primera encara
conserva les andanes i està entre Urquinaona i Jaume I. Va ser construïda a mitjans dels anys 30 i anava 
destinada a la Línia 3. Diuen les males llengües que aquesta estació es va construir perquè el "Banc d'Espanya" (on és ara l'edifici de la Caixa Catalunya) estava allà i, dins de l'horari nocturn, el metro anava agafant les recaudacions per diferents parades i les portava directament al banc! Fort, no?! Ara bé...l'estació fantasma per excel-lència és la segona: Correos! (i no ho he dit en to imperatiu) Ai Correos...m'ha afectat tant aquesta estació...tant...que porto tot el dia pensant en ella.Correos era al final de la Línia 3 del Gran Metropolitano, és a dir, quan
la meva àvia encara era un fetus. Després va a passar a ser la Línia 4 i, quan la van extendre cap a Barceloneta i tal, van decidir tancar-la perquè estava molt a prop de Jaume I. Això va ser el 15 de març de 1976. Abans, quan estava en servei, era molt guai, no?El que passa és que, actualment, encara es pot veure allà...negra, trista, deixada de la ma de deu. A més, l'entrada de l'estació s'ha convertit en un respirader que tb es veu des del carrer.
Jo crec que aquestes imatges em van impactar tant que el Dani i jo vam decidir fer una excursió tot just després de treballar. Tot va començar en: "Marc, nem a menjar uns xurros?".....
Jo crec que aquestes imatges em van impactar tant que el Dani i jo vam decidir fer una excursió tot just després de treballar. Tot va començar en: "Marc, nem a menjar uns xurros?".....
antiga boca de l'estació convertida en això
Quan vaig acabar de treballar (cap a les 7.30), em vaig rentar el cap i vaig agafar la Renfe per anar a buscar el Dani. Només agafo la Renfe quan hi ha fets especials (anar a l'aeroport, a Port Aventura o a veure estacions fantasmes). Quan vaig arribar al centre de la ciutat tot era molt guai: primera hora del matí, el sol mig em cegava, els ocells se sentien, alguns feients esses quan caminaven i d'altres descarregaven els Donuts als forns. Quan em vaig trobar el Dani, vam anar a buscar uns xurrets acabats de fer i, xino xano, vam pujar fins Jaume I. I allà ens vam preguntar: "Anem a veure Correos?".
Quan vaig acabar de treballar (cap a les 7.30), em vaig rentar el cap i vaig agafar la Renfe per anar a buscar el Dani. Només agafo la Renfe quan hi ha fets especials (anar a l'aeroport, a Port Aventura o a veure estacions fantasmes). Quan vaig arribar al centre de la ciutat tot era molt guai: primera hora del matí, el sol mig em cegava, els ocells se sentien, alguns feients esses quan caminaven i d'altres descarregaven els Donuts als forns. Quan em vaig trobar el Dani, vam anar a buscar uns xurrets acabats de fer i, xino xano, vam pujar fins Jaume I. I allà ens vam preguntar: "Anem a veure Correos?".Vam comprar la targeta i vam entrar a la Línia 4. Faltaven uns minuts pq arribés el metro i els nervis es van apoderar de nosaltres: "Què hi haurà, Marc?" - deia el Dani amb mirada perduda mirant el terra. "No ho sé - Dani....no ho sé" - li contestava intentant calmar-lo. Ens vam posar al davant de tot i vam intentar mirar des del final de l'estació de Jaume I si podíem sentir o veure part de l'estació fantasma...però tot era molt molt fosc. Al venir el metro vam quedar sorpresos: estava petat de gent! I els dos frikòides vam entrar i ens vam quedar al primer vagó. El Dani es va acomodar i recolzar a la porta i jo, acosat per les mirades alienes, vaig intentar mirar per la finestra del metro. El vagó va arrencar i....100 m....200 m....300m....el Dani es va girar i em va dir, senyalant la porta: CORREOS! Era una sensació rara...es veien pals i tot era un niu de cables, seients reventats i ...vam arribar a Barceloneta!
Vam donar la volta i vam tornar a agafar el metro per tornar al punt inicial (Jaume I). Aquesta vegada ja no vam veure "ni torta" perquè hi havia una paret pel mig....I vam repetir una vegada més. La segona vegada va valer més la pena: ens vam amorrar a la finestra i, amb les jaquetes, vam tapar-nos pq no hi haguessin reflexes (exactament el que faig a l'avió per veure les estrelles)...i, ara sí! Correos estava allà...publicitat de fa molts anys...escales tancades. Era com viatjar pel Titanic....tenia la sensació que tancaria els ulls i encara podria veure els senyors amb barret, les senyores vestides de blanc amb paraigües i uns làmpares gegants amb corredors amplis i de rajoles amb forma de flor, encara hagués pogut, inclús, notar l'olor de l'estació.
"Dani, quina pena ens cauria per saltar a la via i fotre un sprint fins la parada?" - li vaig preguntar. "1 any de presó, 1000 euros, ser titular de ElPeriódico?" - El Dani només es va limitar a respondre: - "No veuríem res dins del túnnel, Marc. No siguis ximple". "I si posem la llum del mòbil?" - li vaig dir, mentre el sacsejava. No em va contestar.... :-)
L'Starbucks ens va donar la força necessària per pair tots aquests esdeveniments. A més, ens van regalar un croissant a cadadascú. El dia era rodó...tant rodó com el logo del metro de Barcelona. He fet una petita recopilació de tots els logos que han hagut:
De fet estic pensant d'enviar una carta a TMB pq s'ho repenssin però, clar, ara ja ho han canviat tot! En fi, vosaltres jutgeu: Foto del Passeig de Gràcia amb Gran Via. La primera de l'any 70..i pico? I l'altra d'ara:
Bueno, doncs aquí s'ha acabat la petita història d'aquell diumenge matinal que va començar amb uns xurrets i va acabar amb una experiència històrica molt xula. Els túnnels van ser la via, l'obscuritat els suspens i Correos una llegenda que, barrejada amb una mica de diversió va acabar en una il-lusió! I d'això vivim, d'il-lusions. :-)
Bueno, cirerers.
Bona nit.
FOTOS: http://cv.uoc.edu/~jmora - Pàgina molt guai de la història del metro amb unes llegendes del metro tb molt guais: http://cv.uoc.edu/~jmora/misc/leyendas_urbanas.html
També a http://barnametro.org
I un "ho sento" a amics meus que, per treballar de nit no puc fer plans guais.
