Sunday, February 10, 2008
Les estacions fantasmes al Metro de Barcelona
Quina nit he passat avui! 8 hores currant i, al final, l'avorriment m'ha fet entrar a llegir tots els blogs i pàgines sobre el metro de Barcelona. He passat com 6 hores parlant amb el Dani de totes les estacions fantasmes del metro, dels logos de la companyia, de la vida...de tot! I hem llegit llegendes urbanes, misteris i tal. Ha estat molt interessant.
Gaudí es troba a la Línia 5, entre Sagrada Família i Hospital de Sant Pau. Van construir l'estació, estaven els rètols, les entrades i les sortides però no...no va funcionar perquè estava just al costat de l'estació de Sagrada Família. Es veu perfectament...i fa cosa veure-la.
Banco i Correos es troben a la L4. La primera encara
conserva les andanes i està entre Urquinaona i Jaume I. Va ser construïda a mitjans dels anys 30 i anava 
destinada a la Línia 3. Diuen les males llengües que aquesta estació es va construir perquè el "Banc d'Espanya" (on és ara l'edifici de la Caixa Catalunya) estava allà i, dins de l'horari nocturn, el metro anava agafant les recaudacions per diferents parades i les portava directament al banc! Fort, no?! Ara bé...l'estació fantasma per excel-lència és la segona: Correos! (i no ho he dit en to imperatiu) Ai Correos...m'ha afectat tant aquesta estació...tant...que porto tot el dia pensant en ella.Correos era al final de la Línia 3 del Gran Metropolitano, és a dir, quan
la meva àvia encara era un fetus. Després va a passar a ser la Línia 4 i, quan la van extendre cap a Barceloneta i tal, van decidir tancar-la perquè estava molt a prop de Jaume I. Això va ser el 15 de març de 1976. Abans, quan estava en servei, era molt guai, no?El que passa és que, actualment, encara es pot veure allà...negra, trista, deixada de la ma de deu. A més, l'entrada de l'estació s'ha convertit en un respirader que tb es veu des del carrer.
Jo crec que aquestes imatges em van impactar tant que el Dani i jo vam decidir fer una excursió tot just després de treballar. Tot va començar en: "Marc, nem a menjar uns xurros?".....
Jo crec que aquestes imatges em van impactar tant que el Dani i jo vam decidir fer una excursió tot just després de treballar. Tot va començar en: "Marc, nem a menjar uns xurros?".....
antiga boca de l'estació convertida en això
Quan vaig acabar de treballar (cap a les 7.30), em vaig rentar el cap i vaig agafar la Renfe per anar a buscar el Dani. Només agafo la Renfe quan hi ha fets especials (anar a l'aeroport, a Port Aventura o a veure estacions fantasmes). Quan vaig arribar al centre de la ciutat tot era molt guai: primera hora del matí, el sol mig em cegava, els ocells se sentien, alguns feients esses quan caminaven i d'altres descarregaven els Donuts als forns. Quan em vaig trobar el Dani, vam anar a buscar uns xurrets acabats de fer i, xino xano, vam pujar fins Jaume I. I allà ens vam preguntar: "Anem a veure Correos?".
Quan vaig acabar de treballar (cap a les 7.30), em vaig rentar el cap i vaig agafar la Renfe per anar a buscar el Dani. Només agafo la Renfe quan hi ha fets especials (anar a l'aeroport, a Port Aventura o a veure estacions fantasmes). Quan vaig arribar al centre de la ciutat tot era molt guai: primera hora del matí, el sol mig em cegava, els ocells se sentien, alguns feients esses quan caminaven i d'altres descarregaven els Donuts als forns. Quan em vaig trobar el Dani, vam anar a buscar uns xurrets acabats de fer i, xino xano, vam pujar fins Jaume I. I allà ens vam preguntar: "Anem a veure Correos?".Vam comprar la targeta i vam entrar a la Línia 4. Faltaven uns minuts pq arribés el metro i els nervis es van apoderar de nosaltres: "Què hi haurà, Marc?" - deia el Dani amb mirada perduda mirant el terra. "No ho sé - Dani....no ho sé" - li contestava intentant calmar-lo. Ens vam posar al davant de tot i vam intentar mirar des del final de l'estació de Jaume I si podíem sentir o veure part de l'estació fantasma...però tot era molt molt fosc. Al venir el metro vam quedar sorpresos: estava petat de gent! I els dos frikòides vam entrar i ens vam quedar al primer vagó. El Dani es va acomodar i recolzar a la porta i jo, acosat per les mirades alienes, vaig intentar mirar per la finestra del metro. El vagó va arrencar i....100 m....200 m....300m....el Dani es va girar i em va dir, senyalant la porta: CORREOS! Era una sensació rara...es veien pals i tot era un niu de cables, seients reventats i ...vam arribar a Barceloneta!
Vam donar la volta i vam tornar a agafar el metro per tornar al punt inicial (Jaume I). Aquesta vegada ja no vam veure "ni torta" perquè hi havia una paret pel mig....I vam repetir una vegada més. La segona vegada va valer més la pena: ens vam amorrar a la finestra i, amb les jaquetes, vam tapar-nos pq no hi haguessin reflexes (exactament el que faig a l'avió per veure les estrelles)...i, ara sí! Correos estava allà...publicitat de fa molts anys...escales tancades. Era com viatjar pel Titanic....tenia la sensació que tancaria els ulls i encara podria veure els senyors amb barret, les senyores vestides de blanc amb paraigües i uns làmpares gegants amb corredors amplis i de rajoles amb forma de flor, encara hagués pogut, inclús, notar l'olor de l'estació.
"Dani, quina pena ens cauria per saltar a la via i fotre un sprint fins la parada?" - li vaig preguntar. "1 any de presó, 1000 euros, ser titular de ElPeriódico?" - El Dani només es va limitar a respondre: - "No veuríem res dins del túnnel, Marc. No siguis ximple". "I si posem la llum del mòbil?" - li vaig dir, mentre el sacsejava. No em va contestar.... :-)
L'Starbucks ens va donar la força necessària per pair tots aquests esdeveniments. A més, ens van regalar un croissant a cadadascú. El dia era rodó...tant rodó com el logo del metro de Barcelona. He fet una petita recopilació de tots els logos que han hagut:
De fet estic pensant d'enviar una carta a TMB pq s'ho repenssin però, clar, ara ja ho han canviat tot! En fi, vosaltres jutgeu: Foto del Passeig de Gràcia amb Gran Via. La primera de l'any 70..i pico? I l'altra d'ara:
Bueno, doncs aquí s'ha acabat la petita història d'aquell diumenge matinal que va començar amb uns xurrets i va acabar amb una experiència històrica molt xula. Els túnnels van ser la via, l'obscuritat els suspens i Correos una llegenda que, barrejada amb una mica de diversió va acabar en una il-lusió! I d'això vivim, d'il-lusions. :-)
Bueno, cirerers.
Bona nit.
FOTOS: http://cv.uoc.edu/~jmora - Pàgina molt guai de la història del metro amb unes llegendes del metro tb molt guais: http://cv.uoc.edu/~jmora/misc/leyendas_urbanas.html
També a http://barnametro.org
I un "ho sento" a amics meus que, per treballar de nit no puc fer plans guais.
Saturday, August 18, 2007
Little Papo from Sthlm
Hi everyone! This is Andreas writing, im the better half of Marc and we have shared some incredible experiences in New York together. This week Marc have visited Sthlm and me, weve been walking, laughing and drinking! Tonignt we are gonna have a farewellparty for little Marc, as hes leaving on a jetplane 3am tomorrow.Next time ill see him will either be in NY or in his hometown Bcn!
Bye bye from Sweden,
Papo
Hej allihopa!
Jag heter Andreas och är Marc´s andra hälft. Vi har delat både upp- och nedgångar och fantastiska stunder tillsammans i NY. Den här veckan har Marc besökt mig i Sthlm och vi har turistat, gått omkring i stan och festat! Ikväll har vi ett avskedsparty för Marc, han åker kl 0300 inatt så vi tänkte partajja lite innan ;)
Nästa gång vi ses kommer antagligen att bli i Barcelona men kan även bli i New York!
Ha det!
Andreas
Friday, August 17, 2007
August Improvement
"To laugh often and much; to win the respect of intelligent people and the affection of children; To earn the appreciation of honest critics and endure the betrayal of false friends; To appreciate beauty, to find the best in others; To leave the world a bit better, whether by a healthy child, a garden patch or a redeemed social condition; To know even one life has breathed easier because you have lived. This is to have suceeded."
- Ralph Waldo Emerson
Tuesday, July 24, 2007
¿Quién puede enderezar lo que Dios hizo torcido? - Who’s able to straighten up what God made twisted?
Los días han ido pasando y el 2007 ya está tomando forma. Cada año es un árbol plantado y cada árbol es lo que el año me ha dado: objetivos cumplidos, experiencias vividas y aquéllo aprendido. Pues bien: otros años ya tenía hojas....y este año pues me estoy quedado en la raíz. No creo que sea un problema para el bosque, pues el árbol más alto tapa al más bajo...pero, vale más prevenir que curar y, antes de que llegue el desierto (árboles cada vez más bajos), respiraremos hondo y pensaremos que la primavera traerá los frutos!Es verano ya, y el riesgo de incendio está, este año, más alto que nunca! No creo que se vaya a incendiar el bosque pero, si pasara, también sé quién le echaría agua :)...
Con agua o sin ella, los objetivos del otoño ya están perfilados, no sea que el frío llegue pronto y me vaya a quedar sin hojas antes de lo pensado. En NY florecido, en Berlín medio helado, este año medio seco: vaya bosque me ha tocado! Y, ahora, me sale la rima y todo...el nuevo bosque ha nacido!! un árbol más alto, otro más bajo y otro caído! Quién puede enderezar lo que Dios hizo torcido!! :)
Days went by and 2007 is taking shape. Each year is a planted tree and each tree is what the year gave me: reached goals, new experiences, all those things learned. And well: some other years I already had leaves…and this year I’m still the root. I guess it’s not a big deal for the forest cuz the tallest tree covers the short one…but prevention is better than cure and, before it becomes a desert, we will need some fresh air and we will believe spring will bring us great fruit!It’s already summer and the risk of the forest fire is, during this year, pretty high. I don’t think the forest will be burned but if it happened somehow, I know who would throw some water :-).
With or without water, all my goals for the fall are shaped, just in case the unexpected cold arrives and it pulls up my leaves. In Ny I was bloomed, in Berlin I was almost frozen, what a stupid forest I’ve gotten! And now here the poems are again! What a crazy forest I got, man! One of the trees is higher, the other smaller, that one fucked up…how come I missed it? Who’s able to straighten up what God made twisted?
It's almost 5.00 am
Friday, July 20, 2007
¡Hola! - Hello!
Operadora: Hola / Operator: Hi
Marc: Qué tal ? / Marc: How are you doing!?
Operadora: Todo bien, y usted? / I'm all right, how are you doing?
Marc: Todo perfecto ..bueno...ehh / I feel great .. well..mm....
Operadora: Dígame / Operator: Yes?
Marc: Sólo queria saludar a mis amigos / Marc: I only wanna say hello to my friends
Operadora: Adelante! / Operator: Go ahead!
Marc: HOLA!!!!!!! / Marc: HELLO!!!!!!!!!
Thursday, July 19, 2007
New York, New York
Start spreading the news I'm leaving today I want to be a part of it, New York
, New York These vagabond shoes Are longing to stray And make a brand new start of it New York, New York I want to wake up in the city that never sleeps To find I'm king of the hill, top of the heap These little town blues Are melting away I'll make a brand new start of it In old New York If I can make it there I'll make it anywhere It's up to you, New York, New York. I want to wake up in the city that never sleeps To find I'm king of the hill, top of the heap These littletown blues Are melting away I'll make a brand new start of it In old New York If I can make it there I'll make it anywhere It's up to you, New York, New York.
, New York These vagabond shoes Are longing to stray And make a brand new start of it New York, New York I want to wake up in the city that never sleeps To find I'm king of the hill, top of the heap These little town blues Are melting away I'll make a brand new start of it In old New York If I can make it there I'll make it anywhere It's up to you, New York, New York. I want to wake up in the city that never sleeps To find I'm king of the hill, top of the heap These littletown blues Are melting away I'll make a brand new start of it In old New York If I can make it there I'll make it anywhere It's up to you, New York, New York.Wednesday, July 18, 2007
Perdut a Berlin - Lost in Berlin (Català - English)
Hola Wen.Són les 5 del matí i, després de tres long islands desaprofitats, camino pels carrers de Berlin. El sol ja puja, és com mig de nit mig de dia. Vaig pels passadissos del metro escribint en aquesta mena de tovalló de bar que m'he trobat pel terra de l'estació. Ara mateix somric: sóc feliç, estic trist, tinc valor, sóc cobard, sóc el Marc...o sóc el nou Marc...o vell?! o el de sempre? I
darrera la questió bàsica, n'hi ha d'altres com: Estic fent això perquè ho necessito? ho vull? ho desitjo? és un deure? un hobbi? és una necessitat? un plaer? una evasió? una il.lusió? No sé què cony és...un objectiu, una decisió, és clar...basada en una experiència? una degradació? per perdre la por? per guanyar-ne'n? per huïr de la realitat? per sortir de la normalitat? per fer d'una 
huïda una vida? Estic sol? acompanyat? estic aprenent? estic destruint-me? Ho vull? ho odio? Aprofito? Ho llenço tot? No sé Wen...Més perdut que mai, si cap. O massa situat. No sé si estic guanyant, estic perdent. Estic ajudant? Estic traïnt? Renunciant? Recolzant? Esperant? Ni on, ni per què ni per qui. Això és poder? debilitat? inconstància? Tinc jo la resposta? O potser algu em pot ajudar a tenir-la....? necessito algú per tenir-la o jo mateix l'he de trobar? Només jo? Els altres també havia dit que era jo, no? I els altres que hi pensen! Hi pensen? Penso en els altres i els 
altres pensen en mi? Sóc jo l'amo absolut de la meva vida? No m'influeix ningú? influeixo jo en alguna vida? No ho sé...perquè no les comparteixo..o si? I on sóc? Ho saben? Ho he de dir? O no cal que ho digui...Els altres la volen compartir o potser volen compartir el que jo no vull? I si vull compartir el que no volen? I...allò de voler es poder i poder és voler....Per què no vull? I no puc? Puc voler no poder i no poder voler? No sé on sóc ni per què: destí, casualitat, o realitat....En allò de: Si et 
necessito, per què et deixo? Em necessites? T'importa que et deixi? Vols estar amb mi? Vols el millor per a mi o per a tu? Vols aprendre o desfer-te'n? Viure sense res? Viure amb molt? Perdre els papers? Guanyar-los? Plorar per algú o amb algú? Trobar-te amb algú en algun lloc o perdre-t'hi...Plorar de riure? O riure de la pena? Viatjar per gaudir? O gaudir i viatjar? Sentir-se diferent a dins....o sentir-se igual a fora? Beure per oblidar o per recordar? Recordar viure? Oblidar morir?Sentir alegria per viure? Viure per sentir-se alegre? 
Nó sé, Wen...Al cap i a la fi tots som iguals..Volem el mateix però ho busquem de maneres diferents. Les diferències ens fan trobar allò que volem. No sé si en aquest país a algú li faria gràcia trobar-se amb mi...Per això penso que no som tan diferents...Què és adaptació? No sentir-se diferent i fer el que fan els altres en un sistema establert per quatre gilipolles? I...necessito adaptar-me en un món indiferent que no vol la diferència? O la indiferència s'hauria d'adaptar a la normalitat? ...Tots som 
diferents i tots som iguals, no sé.El pitjor de totes aquestes preguntes no és el fet de no saber les respostes....és la puta impotència que em dona no poder discutir-les.
Kina rallada deu meu
:)
Marc
Hey Wen!
It's around 5am and, after some Long Island Iced Teas I try to walk through the streets i
n Berlin. I'm in the subway corridors trying to write down on a kind of napkin I found on the floor of the cafe in the main station. I'm smiling right now: I'm happy, I'm sad, I'm full of courage, I'm just coward...I'm Marc...the new Marc..or the old one? Or the Marc I've always been! And behind these basic questions, I got some others like: Am I doing this cuz I really need it? Do I want it? Do I desire it? Is it my duty? a hobby? maybe a need? pleasure? an escape? an illusion? I don't know what the 
hell it is...maybe a goal, a decision...Of course it's a decision but is it based on an experience? a degradation? in order to overcome my fears? in order to have them? to run away of my life? to build a life from the escape? Am I alone? Am I with somebody else? Am I learning? Am I destroying myself? Do I want it? Do I hate it? Do I take advantage of it? Do I throw it out?...I dunno, Wen, more confused than ever! Am I 
helping someone? Am I betraying me? Am I supporting the others? Am I waiting for someone? No idea where, who or what I'm waiting for! Is it power? weakness? inconstancy? Do I got the answer? Or maybe...someone can give it to me!? Do I need somebody for that? Or..Am I able to find out by myself? Only by myself? The others were supposed to be part of me, weren't they? But do you think they think about it? Do they? Do I think about 'em? Am I my absolute owner? Do they have influence on me? Do I 
influence on someone's life? I dunno...cuz I don't normally share these lifes... or do I? And where I am? Do they know it? Do I gotta say it? Do I have to say it? or maybe..Do I need to say it? Maybe they wanna share it with me but how about sharing what u don't wanna share at all? How about sharing what they dont wanna share with me? And how about: " Where there's a will there's a way" Is there a will? Is there a way? Is it possible to have a will and no way? Can I find a way with no will? I dunno 
where nor why I am. How about: If I need you, why do I leave you? Do you need me? Do u mind if I leave you? Do u wanna be with me? Do u want the best for me ...or for you? Do u wanna pack the bag or unpack it? Living with nothing? Living with everything? Losing your self-control? Or controlling yourself? Crying for or with someone? Meeting up somebody somewhere...or getting lost with somebody? Travelling to enjoy? or enjoy while travelling? Laughing just to keep from crying or crying just to keep from laughing? Feeling different inside or feeling the same outside? 
Drinking in order to forget? or in order to remember¿...Remember how to live? Forgetting how to die? Feeling great to live? Living to feel great? I dunno...We are all the same, we want the same but we try to find it with different tools and ways. Differences make us find what we wanna find. I don't even know if they like me in this country, or they don't! That's why I think we are not so different! What's adaptation? Trying not to feel different and carrying out what some assholes ordered us? Do I really need to adapt myself in an indifferent world that doesn't care about the difference? Indifference is adapted to the normality. We are all different, we are all the same..I dunno!
What it's really annoying is not the fact that I don't know all these answers...it's the fucking powerlessness I feel everytime I think I'm not able to argue about them.
Ouf!! Good nite,
Bona nit.
Marc
It's around 5am and, after some Long Island Iced Teas I try to walk through the streets i
n Berlin. I'm in the subway corridors trying to write down on a kind of napkin I found on the floor of the cafe in the main station. I'm smiling right now: I'm happy, I'm sad, I'm full of courage, I'm just coward...I'm Marc...the new Marc..or the old one? Or the Marc I've always been! And behind these basic questions, I got some others like: Am I doing this cuz I really need it? Do I want it? Do I desire it? Is it my duty? a hobby? maybe a need? pleasure? an escape? an illusion? I don't know what the 
hell it is...maybe a goal, a decision...Of course it's a decision but is it based on an experience? a degradation? in order to overcome my fears? in order to have them? to run away of my life? to build a life from the escape? Am I alone? Am I with somebody else? Am I learning? Am I destroying myself? Do I want it? Do I hate it? Do I take advantage of it? Do I throw it out?...I dunno, Wen, more confused than ever! Am I 
helping someone? Am I betraying me? Am I supporting the others? Am I waiting for someone? No idea where, who or what I'm waiting for! Is it power? weakness? inconstancy? Do I got the answer? Or maybe...someone can give it to me!? Do I need somebody for that? Or..Am I able to find out by myself? Only by myself? The others were supposed to be part of me, weren't they? But do you think they think about it? Do they? Do I think about 'em? Am I my absolute owner? Do they have influence on me? Do I 
influence on someone's life? I dunno...cuz I don't normally share these lifes... or do I? And where I am? Do they know it? Do I gotta say it? Do I have to say it? or maybe..Do I need to say it? Maybe they wanna share it with me but how about sharing what u don't wanna share at all? How about sharing what they dont wanna share with me? And how about: " Where there's a will there's a way" Is there a will? Is there a way? Is it possible to have a will and no way? Can I find a way with no will? I dunno 
where nor why I am. How about: If I need you, why do I leave you? Do you need me? Do u mind if I leave you? Do u wanna be with me? Do u want the best for me ...or for you? Do u wanna pack the bag or unpack it? Living with nothing? Living with everything? Losing your self-control? Or controlling yourself? Crying for or with someone? Meeting up somebody somewhere...or getting lost with somebody? Travelling to enjoy? or enjoy while travelling? Laughing just to keep from crying or crying just to keep from laughing? Feeling different inside or feeling the same outside? 
Drinking in order to forget? or in order to remember¿...Remember how to live? Forgetting how to die? Feeling great to live? Living to feel great? I dunno...We are all the same, we want the same but we try to find it with different tools and ways. Differences make us find what we wanna find. I don't even know if they like me in this country, or they don't! That's why I think we are not so different! What's adaptation? Trying not to feel different and carrying out what some assholes ordered us? Do I really need to adapt myself in an indifferent world that doesn't care about the difference? Indifference is adapted to the normality. We are all different, we are all the same..I dunno!What it's really annoying is not the fact that I don't know all these answers...it's the fucking powerlessness I feel everytime I think I'm not able to argue about them.
Ouf!! Good nite,
Bona nit.
Marc
